Amb aquella veu tan dolça
i la teva mirada
te'n vas emportar part del meu cor.
Però tan sols una nit,
una nit de primavera
i en un concert.
Va ser un record,
un record que guardo
amb molta tristesa i amb il·lusió,
amb la il·lusió de tornar a estar junts.
Després d'aquell dia
tot va canviar.
Però tot i haver passat un any
encara no ens hem trobat
tu, jo i el silenci.
Ara, miro la fotografia i recordo
els bells moments
que vam compartir
enmig de tota aquella multitud
i els moments que estavem sols.
La por, però, no marxava
del teu pensament.
I això ens va limitar,
no ens va deixar abançar,
no vam tirar endavant allò
que hagués pogut ser, indiscutiblement,
inolbidable per a mi.
Tot i així, encara tinc una espurna d'esperança.