Puede ser esta?
está en catalán
El nen és petit i, mig adormit,
la mare sel mira
i, junts al bressol, no el deixa mai sol.
Joiosa sospira
i, vetllant el seu somni amb amor,
ella pensa tranquilla i "ditxosa":
-El meu fill val un món i un tresor
i de tot cor li canta amorosa.
-Fes nones, reiet, fes nones filll meu,
que ets un angelet que mha enviat Déu.
El besa a la cara, el besa al front,
petons duna mare "lo" més gran del món.
El nen és més gran. La mare plorant
li diu cada dia:
-No surtis de nit i fuig dels brogits,
treballa i estudia.
I tapant-li els defectes que té,
laconsella amb "carinyo" i el guia
pel camí del treball i del bé,
que és el que ella desitja i ansia.
-Perdona, fill meu,
per jo thaig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí.
Qui mal taconsella,
deu ser un ningú,
fes cas duna vella
que sols viu per tu.
Veient-te perdut i tot despreciat,
perquè no has vingut
aquí al meu costat ?
No abaixis la cara, aixeca el front,
que et queda una mare,
"lo" més gran del món.
Pi
| 
