Fum, fum, fum
Como no hay version catalana de 'O Tannenbaum' y para hacerle una pequenya alegria a la Berenguela (sense falsetat ni hipocrèsia) pongo este nadalar. (P.S.: ros i blanquet - i aixo nascent a Palestina...???)
1. A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum;
a vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet,
fill de la Verge Maria,
nés nat en una establia,
fum, fum, fum.
2. Allà dalt de la muntanya,
fum, fum, fum;
allà dalt de la muntanya,
fum, fum, fum.
Si nhi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra
mengen ous i botifarra,
fum, fum, fum.
3. Qui en dirà més gran mentida?,
fum, fum, fum;
qui en dirà més gran mentida?,
fum, fum, fum.
Ja en respon el majoral,
amb gran cabal, amb gran cabal:
Jo en faré deu mil camades
amb un salt totes plegades,
fum, fum, fum.
| 
