Fum, fum, fum
Como no hay version catalana de 'O Tannenbaum' y para hacerle una pequenya alegria a la Berenguela (sense falsetat ni hipocrèsia) pongo este nadalar. (P.S.: ros i blanquet - i aixo nascent a Palestina...???)
1. A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum; a vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet, fill de la Verge Maria, nés nat en una establia, fum, fum, fum.
2. Allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum; allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum. Si nhi ha dos pastorets abrigadets, abrigadets, amb la pell i la samarra mengen ous i botifarra, fum, fum, fum.
3. Qui en dirà més gran mentida?, fum, fum, fum; qui en dirà més gran mentida?, fum, fum, fum. Ja en respon el majoral, amb gran cabal, amb gran cabal: Jo en faré deu mil camades amb un salt totes plegades, fum, fum, fum.
|